El grup classe està format per 19 nens i nenes d'entre 6 i 7 anys (primer de primària) dels quals 12 són nens i 7 són nenes. Cinc pateixen algun tipus de N.E.E i la resta estan per sota del nivell curricular. Aquests alumnes tenen suport d'educació especial i un pla individualitzat. L’Umair té un grau lleu d’autisme i també és un nen una mica conflictiu. Per aixó requereix el suport d'un altre mestre a classe. Al Gabi i a la Nerea se’ls fa un pla individualitzat Com que al Gabi s'el aplica aquet pla per causes socials, requereix l'atenció de el mestre de suport o la mediadora social. Per una banda, l’Alejandro, el Gabriel i la Nerea tenen reforç d’educació especial perquè estan per sota del nivell psicopedagògic. Els cinc restants no s’acullen a cap pla especial per tal de incloure’ls dins de la classe ordinària. És un grup classe amb mancances afectives, economiques, familiars,higene, etc. També són nens que els hi costa manternir l'atenció durant molt de temps sobre una mateixa cosa.Es disperssen molt rapidament durant les classes i és cansens amb més frencuencia que els nens d'aquestes edats.
La procedència geogràfica d’aquest nens és molt diversa i culturalment molt diferent. Hi ha sis alumnes nascuts a Catalunya: tres d’ells són d'ètnia gitana i, els altres tres són catalanoparlants. De l’Equador hi ha cinc alumnes; del Marroc hi ha quatre alumnes; dos Pakistanesos; un nen procedent d’Hondures; un altre prové de Romania; un Egipci i, per últim, una nena mestissa, el seu pare es Bolivià i la seva mare catalana, és a dir, té doble nacionalitat.
DISTRIBUCIÓ DE L'AULA
La classe esta distribuïda de manera accessible per a tots. El mobiliari està col·locat de manera que deixa un ampli espai al centre de l’aula per la situació de les taules i cadires. És un espai molt ordenat i organitzat de manera que el mobiliari envolta tota l’aula, arràn de les parets. Dins del mobiliari podem trobar una sèrie de recursos didàctics per l'elaboració de les diferents competències, tot ordenat per treballar per racons. El mètode Montessori prevaleix molt en tota l’aula, ja no pels materials, sinó també a nivell pedagògic i a la manera de treballar del professorat. En aquest racons podem trobar diversos com:
El racó del temps, tot material relacionat amb la climatologia i hi ha pedagògics relacionats amb el temps. Un calendari on els nens han d'enganxar unes etiquetes amb velcro on surten tots els dies de la setmana i un cartell amb el títol: quin temps fa avui? Amb una sèrie de dibuixos representatius dels diferents estats climatològics.
El racó de les matemàtiques i el racó de la llengua, Múltiple material didàctic i educatiu relacionat amb les diferents àrees.
Hi ha un armari distribuït amb casellers i safates en el que cada nen guarda els seves fitxes inacabades. Un altre prestatge per guardar les carpetes arxivador (quan els nens acaben una feina arxiven la seva fixa i la classifiquen per cada matèria amb un gomet de color per identificar-les). Hi ha un breu espai de llibres, en el qual els nens poden gaudir de la lectura d’un conte i també se’l poden endur a casa. Una taula on es deixen els llibres de text que utilitzen, per tal de que no se’ls emportin cap a casa i així no vagin carregats. L’aula disposa d’una fila de penjadors, un per a cada nen, on dipositen les seves pertinences: jaquetes, motxilles, etc. També compta amb suports informàtics: un ordinador i una pissarra digital. En l'espai central de l’aula és situen les taules i les cadires dels nens, organitzats en sis grups, identificats per colors (cada taula té un color) i composat per cinc nens. La mestra també té el seu propi espai. Té la seva pròpia taula, tot i que no la utilitza massa perquè es mou per tota la classe. L’aula es un espai lluminós, higiènic i gran, la qual disposa de tota una paret de finestres.
ELS PROFESSIONALS
El grup de professionals que treballen amb els alumnes són molt diversos degut a les característiques especifiques d’aquest centre i aula. Hi ha una tutora responsable del grup-classe que també imparteix gairebé totes les àrees; hi ha dos mestres per especialitat i una psicòloga. Gairebé sempre hi ha dues mestres a l'aula: la tutora o l'especialista i una mestra de suport. Aquesta inversió en recursos humans contribueix al millor assoliment de les competències bàsiques. L’escola disposa de la col·laboració d'alguns organismes externs com professionals de suport o mediadores socials. També compten amb monitors, per fer d'acompanyants durant les sortides, i l’equip de psicopedagogs de l' EAP, que els visita dos cops per setmana.
RELACIONS ESCOLARS
Entre Iguals: Existeix un grau de confiança bastant elevat entre iguals, ja que tots es coneixen del barri. Són nens que és relacionen bastant entre ells i estan acostumats a la socialització. Es relacionen tots per igual sense cap discriminació ètnica. A més, són bastant empàtics entre ells i es respecten, tot i que tenen diferents valors. Són molt autònoms i quan sorgeix un conflicte entre ells, sovint, acaben barallant-se o insultant-se.
Mestre - Alumne: La mestra es dirigeix cap als nens de manera dolça i tendra, no solament per l'edat dels alumnes, sinó també per la mancança afectiva que pateixen aquest nens dins del seu entorn familiar. Tot i que ella té una relació professional amb els alumnes també tendeix a ser una mica el referent matern d’alguns d’ells. Existeix una relació afectiva bastant elevada, sobretot en la comprensió que aplica. És un referent molt marcat pels nens i els mostra l'afecte amb carícies, abraçades, petons...
Existeix una reciprocitat afectiva vers la mestra, però evidentment, no tots la tenen en el mateix grau. La cultura està molt vinculada en aquest aspecte, per exemple els nens procedents de l'Equador, en quant a l'afecte es mostren més freds, però són molt més respectuosos amb els mestres. Els nens espanyols responen molt millor a les relacions afectives.
Família - Escola: L’escola facilita a les famílies l’espai per a que puguin participar en les activitats d’aquesta, però donat el perfil de les famílies, aquestes no participen activament i tan sols col·laboren en les festes más assenyalades. La relació dels mestres vers les famílies és propera i acollidora. La llengua vehicular per comunicar-se amb la família és el castellà.
Gràcies a la comunitat d'aprenentatge, les relacions escolars són molt estretes, ja que aquest projecte té com a objectiu que els mestres, les famílies, els alumnes, els agents externs i els veïns del barri estiguin plenament implicats en la vida del centre.
L’Umair té un grau lleu d’autisme i també és un nen una mica conflictiu. Per aixó requereix el suport d'un altre mestre a classe. Al Gabi i a la Nerea se’ls fa un pla individualitzat Com que al Gabi s'el aplica aquet pla per causes socials, requereix l'atenció de el mestre de suport o la mediadora social.
Per una banda, l’Alejandro, el Gabriel i la Nerea tenen reforç d’educació especial perquè estan per sota del nivell psicopedagògic.
Els cinc restants no s’acullen a cap pla especial per tal de incloure’ls dins de la classe ordinària.
És un grup classe amb mancances afectives, economiques, familiars,higene, etc. També són nens que els hi costa manternir l'atenció durant molt de temps sobre una mateixa cosa.Es disperssen molt rapidament durant les classes i és cansens amb més frencuencia que els nens d'aquestes edats.
La procedència geogràfica d’aquest nens és molt diversa i culturalment molt diferent. Hi ha sis alumnes nascuts a Catalunya: tres d’ells són d'ètnia gitana i, els altres tres són catalanoparlants. De l’Equador hi ha cinc alumnes; del Marroc hi ha quatre alumnes; dos Pakistanesos; un nen procedent d’Hondures; un altre prové de Romania; un Egipci i, per últim, una nena mestissa, el seu pare es Bolivià i la seva mare catalana, és a dir, té doble nacionalitat.
DISTRIBUCIÓ DE L'AULA
La classe esta distribuïda de manera accessible per a tots. El mobiliari està col·locat de manera que deixa un ampli espai al centre de l’aula per la situació de les taules i cadires. És un espai molt ordenat i organitzat de manera que el mobiliari envolta tota l’aula, arràn de les parets. Dins del mobiliari podem trobar una sèrie de recursos didàctics per l'elaboració de les diferents competències, tot ordenat per treballar per racons. El mètode Montessori prevaleix molt en tota l’aula, ja no pels materials, sinó també a nivell pedagògic i a la manera de treballar del professorat. En aquest racons podem trobar diversos com:
Hi ha un armari distribuït amb casellers i safates en el que cada nen guarda els seves fitxes inacabades.
Un altre prestatge per guardar les carpetes arxivador (quan els nens acaben una feina arxiven la seva fixa i la classifiquen per cada matèria amb un gomet de color per identificar-les).
Hi ha un breu espai de llibres, en el qual els nens poden gaudir de la lectura d’un conte i també se’l poden endur a casa.
Una taula on es deixen els llibres de text que utilitzen, per tal de que no se’ls emportin cap a casa i així no vagin carregats.
L’aula disposa d’una fila de penjadors, un per a cada nen, on dipositen les seves pertinences: jaquetes, motxilles, etc.
També compta amb suports informàtics: un ordinador i una pissarra digital.
En l'espai central de l’aula és situen les taules i les cadires dels nens, organitzats en sis grups, identificats per colors (cada taula té un color) i composat per cinc nens.
La mestra també té el seu propi espai. Té la seva pròpia taula, tot i que no la utilitza massa perquè es mou per tota la classe.
L’aula es un espai lluminós, higiènic i gran, la qual disposa de tota una paret de finestres.
ELS PROFESSIONALS
El grup de professionals que treballen amb els alumnes són molt diversos degut a les característiques especifiques d’aquest centre i aula.
Hi ha una tutora responsable del grup-classe que també imparteix gairebé totes les àrees; hi ha dos mestres per especialitat i una psicòloga.
Gairebé sempre hi ha dues mestres a l'aula: la tutora o l'especialista i una mestra de suport. Aquesta inversió en recursos humans contribueix al millor assoliment de les competències bàsiques.
L’escola disposa de la col·laboració d'alguns organismes externs com professionals de suport o mediadores socials. També compten amb monitors, per fer d'acompanyants durant les sortides, i l’equip de psicopedagogs de l' EAP, que els visita dos cops per setmana.
RELACIONS ESCOLARS
Entre Iguals:
Existeix un grau de confiança bastant elevat entre iguals, ja que tots es coneixen del barri. Són nens que és relacionen bastant entre ells i estan acostumats a la socialització. Es relacionen tots per igual sense cap discriminació ètnica. A més, són bastant empàtics entre ells i es respecten, tot i que tenen diferents valors. Són molt autònoms i quan sorgeix un conflicte entre ells, sovint, acaben barallant-se o insultant-se.
Mestre - Alumne:
La mestra es dirigeix cap als nens de manera dolça i tendra, no solament per l'edat dels alumnes, sinó també per la mancança afectiva que pateixen aquest nens dins del seu entorn familiar. Tot i que ella té una relació professional amb els alumnes també tendeix a ser una mica el referent matern d’alguns d’ells. Existeix una relació afectiva bastant elevada, sobretot en la comprensió que aplica. És un referent molt marcat pels nens i els mostra l'afecte amb carícies, abraçades, petons...
Existeix una reciprocitat afectiva vers la mestra, però evidentment, no tots la tenen en el mateix grau. La cultura està molt vinculada en aquest aspecte, per exemple els nens procedents de l'Equador, en quant a l'afecte es mostren més freds, però són molt més respectuosos amb els mestres. Els nens espanyols responen molt millor a les relacions afectives.
Família - Escola:
L’escola facilita a les famílies l’espai per a que puguin participar en les activitats d’aquesta, però donat el perfil de les famílies, aquestes no participen activament i tan sols col·laboren en les festes más assenyalades.
La relació dels mestres vers les famílies és propera i acollidora.
La llengua vehicular per comunicar-se amb la família és el castellà.
Gràcies a la comunitat d'aprenentatge, les relacions escolars són molt estretes, ja que aquest projecte té com a objectiu que els mestres, les famílies, els alumnes, els agents externs i els veïns del barri estiguin plenament implicats en la vida del centre.